Fundació S’Hort Vell

Jazz & Kigali (2023) (1000x667)

OBJETIUS DE LA INSTITUCIÓ

Són objectius de la Fundació S’HORT VELL impulsar, crear, fomentar, investigar i gestionar projectes educatius i terapèutics assistits amb cavalls i cans, dirigits a persones de totes les edats i capacitats, amb especial atenció als infants, joves i persones amb diversitat funcional, en l’àmbit privat de l’educació formal i informal, des del respecte als animals i a l’entorn natural, tot cobrint un espai educatiu gairebé inexistent, d’interès general, per promoure el benestar humà, el benestar animal i la investigació en aquests camps (art. 7 Estatuts).

FONAMENTS DELS PROJECTES I ACTIVITATS

El vincle humà-animal, és la clau de l’èxit de qualsevol intervenció assistida amb animals 

La relació amb els animals ofereix sempre a l’humà la capacitat de conèixer i la possibilitat de comprendre un altre tipus de companyia, un altre llenguatge, altres necessitats vitals, altres emocions, l’atenció cap a un ésser diferent, l’interès per ell… Tot això obre i manté una posició de sorpresa. És en aquest punt quan el professional de les IAA (Intervencions Assistides amb Animals), expert coneixedor del recurs que l’animal representa en la seva feina, pot crear i seguir un projecte ja sigui docent o terapèutic. L’animal en serà el millor facilitador.

Per exemple, en una classe d’equitació, tota l’atenció està projectada en el cavall/poni, i les observacions del tècnic monitor són escoltades amb interès i es duen a terme amb il·lusió; en un projecte de mobilitat reduïda, qualsevol exercici amb l’animal que proposi el fisioterapeuta es fa amb més ganes, es produeix motivació fins i tot en casos d’exercicis que impliquin un esforç i/o molèstia; en l’àmbit de l’atenció o de diferents patologies cognitives, el psicòleg o pedagog tindrà en l’animal, ja sigui el ca o el cavall, el millor aliat per poder desenvolupar la sessió: en tot cas, atenció garantida, element de comunicació segur! 

Benestar animal. Com ens ho definirien ells? 

Freqüentment, quan un humà, que diu estimar els animals, i segurament és cert, parla del benestar animal, ho veu sempre amb els ulls i l’experiència humans i, per tant, sota el prisma de les necessitats humanes

Cal tenir la seguretat que el concepte de benestar animal no només cobreixi les necessitats de comptar amb un recer, d’alimentació i de cures veterinàries, sinó que s’endinsi en les veritables necessitats, de companyia, de com seria la seva vida a la natura, de comunicació amb altres de la seva espècie, de comunicació amb l’humà… 

L’animal des d’un punt de vista holístic 

Per tenir la seguretat que se li ofereix un benestar real, Fundació S’HORT VELL aprofundeix en la seva etologia, intenta entendre i respectar el seu llenguatge, les seves característiques mentals i físiques a l’hora d’entrenar-lo o de demanar-li col·laboració en activitats que li siguin possibles mentalment i morfològicament parlant, així com conèixer la seva capacitat emocional, amb cura de no transgredir-la en el maneig quotidià. S’empatitza amb el seu comportament, amb comprensió, considerant-lo com allò que realment és: un company de treball i de vida

Benestar humà a través de la relació amb els animal

Fundació S’HORT VELL planteja sempre els seus projectes i programes amb el coneixement i l’aplicació de la interacció dels animals amb els humans. Hi ha evidències clares que aquesta relació afavoreix l’autoconeixement i l’autoestima, fins i tot en els casos de patologies complexes, sempre amb la intervenció de professionals especialment preparats per al treball amb animals. 

Vegem alguns exemples d’evidència del benestar que es genera en els usuaris:

  • En un exercici de lectoescriptura en què un ca actua com a avisador d’una possible incorrecció, es motiva l’infant a esforçar-se i l’actuació del ca que avisa d’un error, en lloc de ser rebuda amb negativitat, fa somriure l’infant, que seguirà llegint. Se sent bé. 
  • Un infant amb dificultat de concentració subjecte a la seva pròpia necessitat de moviment pot centrar-se en la cura d’un ca, si sap que després podrà fer una passejada amb ell, acompanyat del professional que dirigeix la sessió. Aquest aconseguirà, amb l’ajuda de l’animal, que l’infant se centri durant aquestes seqüències, i que gaudeixi de la calma que això comporta. Se sent bé
  • A un pacient de salut mental, sempre sota la cura i les advertències d’una altra persona, se li demana que s’ocupi d’un altre ésser, que depèn durant un temps de la seva atenció i cura. El cavall o el ca l’ escoltarà sense demanar-li res, sense retreure-li res, el reconeixerà en una propera sessió, obeirà les seves peticions, per tant, es comunicarà i rebrà una resposta positiva. Se sent bé. 

Equitació sensorial – Baby Pony

Equitación sensorial en S'Hort Vell, actividad "Baby Pony"

Des dels 5 anys (edad orientativa)

Amb exercicis de psicomotricitat, i per mitjà de l’estímul que brinda la relació amb el poni, els alumnes més petits de Fundació S’HORT VELL adquereixen coneixement del seu esquema corporal, treballen la lateralitat, l’equilibri, la propiocepció… Quant al desenvolupament cognitiu, els estímuls tàctils, olfactius i cromàtics del treball a l’aire lliure, en plena naturalesa i en contacte amb els ponis, ajuden al seu desenvolupament harmònic, a gaudir del moment, a ser conscients de l’aquí i l’ara; a adquirir les bases i coneixements necessaris per a la relació i el maneig del cavall en una futura pràctica esportiva.

Jocs en poni

Des dels 5 anys (edat orientativa) s’inicien els rudiments del que serà més endavant la seva base per a l’equitació. Normalment, ja tenen l’autonomia suficient per mantenir-se muntant el poni durant las classes. Els infants aprenen, jugant, a gestionar el seu equilibri; s’amplien els períodes de concentració sobre el poni; poden dirigir-lo i interactuar amb altres companys en el desenvolupament de jocs, sempre guiats i estimulats pel monitor.

Des de que arriben a Fundació S’HORT VELL, els joves genets i amazones desenvoluparan de manera autònoma una sèrie d’activitats preparatòries:

  • Abans de l’inici de la classe es duen a terme les rutines de neteja i preparació dels ponis i del propi vestit; casc, armilla protectora, etc.
  • Durant la classe es realitzaran activitats per a l’aprenentatge de la correcta direcció i relació amb el poni, dins i fora de la pista. Sempre amb un marcat component lúdic.
  • Finalment, després de la classe, es desvesteix el poni, es premia la seva col·laboració amb alguna llaminadura: pastanagues, pomes, garrofes…; se’ls fan massatges o estiraments, o se’ls deixa que puguin arrebossar-se d’arena abans d’acompanyar-los a la seva residència.
  • Finalment, s’ordenen tots els elements que s’han utilitzat.

Totes les dinàmiques i els programes de Baby Pony estan creades i dirigides per professionals  mestres, pedagogs i psicòlegs del nostre equip d’intervencions assistides amb animals.

Orígens de S’Hort Vell

Postgrado #UIB Intervenciones Asistidas con Animales 2020

C.E. S’Hort Vell, a raíz de la colaboración con la Universitat de les Illes Balears, a través del posgrado que han realizado conjuntamente desde 2014, introdujo las actividades terapéuticas con perros.

Fundació S’HORT VELL neix com a continuació de la tasca d’una entitat sense ànim de lucre, pionera a les teràpies assistides amb cavalls i gossos des de fa 25 anys, l’equip de treball de la qual ha estat un referent a tot el territori espanyol en aquesta forma de rehabilitació: el C.E. S’Hort Vell.

C.E. S’Hort Vell es va crear l’any 1998 a Biniali (Sencelles, Mallorca) com a centre de teràpies assistides amb cavalls (TAC) sense cap tipus de finançament aliè a la pròpia organització.

Gràcies a la feina coordinada d’especialistes de diferents disciplines, les TAC de C.E. S’Hort Vell, enteses com a teràpies complementàries i sota visat mèdic, han permès a les persones amb necessitats especials gaudir de la companyia del cavall i aprofitar els beneficis terapèutics de les activitats programades específicament per a cada usuari.

C.E. S´Hort Vell ha mantingut des dels seus inicis la filosofia d’amor i respecte al cavall i l’entorn natural. A més de les TAC, iniciam els infants i els joves en la cultura del benestar animal, base imprescindible per aconseguir un vincle entre els binomis genet/amazona-cavall, amb l’aplicació del concepte que anomenam equitació conscient.

C.E. S’Hort Vell, arran de la col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, a través del postgrau que es realitza conjuntament des del 2014, va introduir les activitats terapèutiques amb cans.

Dades històriques C.E. S’Hort Vell

Equitació conscient

Equitación consciente en S'Hort Vell (destacada)

Definició

La pràctica de l’art de l’equitació sota la premissa del benestar animal i el vincle entre l’humà i l’animal, amb consciència del propi cos i de la comunicació amb el cavall, per part del genet o amazona, es tradueix en allò que anomenam Equitació conscient.

La dilatada experiència en el món eqüestre dels nostres tècnics, així com un entrenament acurat de ponis i cavalls, permet oferir experiències d’Equitació conscient des d’edats molt primerenques, parlam d’infants de 5-6 anys, en l’activitat que anomenam Baby Pony, fins arribar a l’adolescència i l’edat adulta, fins i tot a la maduresa, a través de disciplines com, per exemple, el TREC, el Cross-Country, el salt (CSO), la doma…

El vincle entre animal i humà és la clau de l’èxit de qualsevol intervenció. El foment de l’enllaç es produeix gràcies a una acció professionalitzada fonamentada en el respecte i el benestar mutus.

Seqüència de classe

Preparación del poni

Des que arriben a S’Hort Vell, els joves genets i amazones desenvolupen de manera autònoma una sèrie d’activitats preparatòries. Es duen a terme les rutines de neteja i preparació dels ponis/cavalls, un moment molt important per a la creació del vincle; i també la preparació i revisió del vestit: casc, armilla protectora, botes, etc.

Durant la classe es realitzen activitats per a l’aprenentatge de la direcció correcta i relació amb el poni, dins i fora de la pista.

Limpieza del caballo

Després de la classe, es desvesteix el poni/cavall, es premia la seva col·laboració amb alguna llaminadura, es fan massatges i estiraments, o se’ls deixa que puguin arrebossar-se de sorra, abans de tornar-los a la seva residència. Finalment, caldrà desar tots els elements utilitzats.

Preparació pedagògica

Galopes 1-4

Aquesta activitat amb joves es desenvolupa en un ambient d’espontaneïtat i naturalitat, fruit d’un treball de preparació dels tècnics i del suport de l’equip de psicòlegs, fisioterapeutes i pedagogs. Amb dedicació, domini de la tècnica eqüestre i entusiasme, els professionals de la Fundació S’HORT VELL han elaborat un bloc de fitxes pedagògiques que segueixen els manuals federatius, o Galopes. Sempre a través del coneixement dels objectius generals i específics adaptats a l’equitació, sense espai a la improvisació, s’assignen amb especial atenció els binomis per a cada sessió. Cal destacar que els avenços es fan metòdicament, tot respectant les capacitats que permet cada edat i cada situació personal.

Els alumnes creixen i avancen, així com també la seva activitat i responsabilitat

A mesura que l’infant creix es va adaptant la muntura (segons l’alçada del poni o del cavall) a la seva envergadura, de manera que en tot moment disposi del company adequat per desenvolupar la pràctica eqüestre.

Els joves genets i amazones arriben a manejar amb naturalitat bases de doma i salt, realitzen exercicis al cros, juguen al horseball, fan exercicis de volteig… però amb fonaments de respecte a l’animal i al medi natural en què es desenvolupa l’activitat, tot exercitant de la manera més natural els principis necessaris per a la pràctica eqüestre.

Fundació S’HORT VELL fomenta la participació dels alumnes a diferents tallers específics, addicionals a les classes, i es preparen les corresponents exhibicions.

La formació que reben fa èmfasi en una cosa molt important: que actuïn amb l’autovaloració que han preparat correctament l’activitat, i que l’èxit ha de ser fruit d’un treball conscient, i un esforç adequat a l’objectiu previst a les característiques de cadascú.

L’objectiu és formar joves genets i amazones capaços de gaudir del contacte amb el cavall i del coneixement profund de la pràctica eqüestre en les diferents modalitats, integrant un binomi que col·labori mútuament i treballi amb alegria i complicitat.

Adults i equitació conscient

Les bases són sempre les mateixes: el vincle humà-animal i el respecte envers les dues parts del binomi. En el cas de l’adult cal incidir molt en l’actitud, sobretot si han tingut experiència prèvia amb cavalls sota les normes clàssiques, generalment basades en la dominació més que en el coneixement etològic i la complicitat respectuosa entre genet, o amazona, i cavall.

Adults sense cap experiència segueixen les pautes i instruccions dels nostres tècnics i comproven que la relació de confiança entre el cavall i el genet/amazona es crea fàcilment, i aleshores els treballs resulten divertits per ambdues parts del binomi. Adults amb més o menys formació clàssica, comproven, normalment amb satisfacció, que un cavall sense ferros a la boca, sense ferradures i muntat per un genet/amazona que es comunica de manera relaxada i coherent, sense ajuts que li provoquin dolor, és un cavall que es lliura i col·labora amb l’humà, i que es divertirà treballant.

Intervencions Assistides amb Animals, IAA (cans i cavalls)

Intervenciones asistidas con animales (caballos)

El vincle humà-animal és la clau de l’èxit de qualsevol intervenció assistida amb animals

La relació amb els animals ofereix sempre a l’humà la capacitat de conèixer i la possibilitat de comprendre un altre tipus de companyia, un altre llenguatge, altres necessitats vitals, altres emocions, l’atenció cap a un ésser diferent, l’interès per ell… tot això obre i manté una posició de sorpresa… i és en aquest punt quan el professional de les IAA (Intervencions Assistides amb Animals), expert coneixedor del recurs que l’animal representa en la seva feina, pot crear i seguir un projecte, ja sigui docent o terapèutic.

L’animal serà el millor facilitador, p.e., si es tracta d’un projecte de mobilitat reduïda, qualsevol exercici amb l’animal que proposi el fisioterapeuta, es realitza amb més ganes perquè la il·lusió motiva fins i tot en casos d’exercicis que impliquin un esforç i/o molèstia. En l’àmbit de l’atenció o de diferents patologies cognitives, el psicòleg o el pedagog tindrà en l’animal, ja sigui el ca o el cavall, el millor aliat per poder desenvolupar la sessió: atenció garantida, element de comunicació segur.

Fundació S’HORT VELL és conscient que per poder desenvolupar les activitats amb animals que es pretenen dur a terme en la seva formulació com a Fundació, precisa, i disposa, d’un equip multidisciplinari amb una capacitat legal i real per dur a terme el treball amb cans i cavalls en les diferents àrees en què radiquen els seus projectes, un equip capaç de crear i desenvolupar sessions dinàmiques on l’animal, com a facilitador, potenciï l’esforç que realitzen durant la sessió tant l’usuari com el propi professional; i tot això amb alegria, complicitat i ganes de seguir endavant. Una de les característiques en què coincideixen tots els professionals de les intervencions és la fàcil fidelització dels usuaris.

Àmbit escolar o educatiu

Equitació conscient, desenvolupada per tècnics esportius en Hípica:

  • Formació per a infants, adolescents i adults; base de l’activitat de Fundació S’HORT VELL al món de l’equitació.

Projectes amb centres educatius, desenvolupats per professionals titulats amb les especialitzacions de postgrau:

  • Col·laboració amb centres educatius: els professionals es desplacen al centre, amb l’equip caní, prèvia preparació del programa. El centre indica les necessitats i Fundació S’HORT VELL elabora el projecte a seguir amb adaptació del temps, el nombre de participants, els recursos i les expectatives manifestades.
  • Visita de centres educatius a les instal·lacions de la Fundació S’HORT VELL, que disposa de diversos programes adaptats a les edats i nivells perquè la visita resulti pedagògicament interessant i divertida. Hi poden col·laborar ponis, cavalls i cans segons les edats i el programa escollit.
  • Programes d’educació emocional; reconeixement i gestió d’emocions: es tracta de projectes adaptats a les necessitats del centre que ho requereix, i es poden treballar amb cans i/o cavalls/ponis, tot depenent de l’edat i dels requeriments plantejats.

Àmbit de la diversitat funcional

És un camp ampli que es pot classificar de la següent manera, per tal d’agrupar de forma coherent les possibilitats que ofereixen les IAA:

Àrea motriu

El cavall ofereix al fisioterapeuta la possibilitat de treballar i de fomentar l’equilibri, la coordinació, l’esquema corporal, l’estimulació sensorial, la regulació del to muscular

Si es té en compte que el moviment del cavall al pas reprodueix impulsos elèctrics assimilables als de la marxa humana en bipedestació, per a les persones que estan obligades a romandre i desplaçar-se en cadira de rodes, el cavall ofereix la possibilitat d’exercitar una part de la musculatura que normalment roman immòbil.

En qualsevol exercici preparat per exercitar diferents parts del cos, amb l’estímul que representa el cavall, el professional aconsegueix més interès per part de l’usuari. S’hi afegeix, a més a més, la temperatura corporal del cavall i el propi moviment, sempre al pas, que suma a l’exercici la part lúdica de muntar i un component d’autoestima, ja que en el desenvolupament dels exercicis muntant l’usuari es troba a la mateixa alçada que la resta de persones que munten i, en la majoria de casos, més alt que les persones dempeus, circumstància que no succeeix quan romanen a la cadira de rodes.

Àrea sensoriomotora

El treball amb els animals reporta beneficis com l’estimulació sensorial i la motricitat; disminueix la tensió arterial i la freqüència cardíaca; fomenta la coordinació oculomotora, etc.

L’animal com a motivador, ja sigui ca o cavall/poni, resulta un recurs molt potent i les dinàmiques que es fan servir són ajudes molt útils per al professional, sempre en contacte amb l’animal, en un espai obert, natural i enriquidor.

En l’àmbit de la rehabilitació física, el traumatòleg, el fisioterapeuta, qualsevol professional de la medicina física, tindrà en l’animal ja sigui ca o cavall, el millor aliat per poder desenvolupar la sessió. Hi insistim: atenció garantida, element de comunicació segur.

Àrea cognitiva

En els casos de retard maduratiu, l’estimulació que representen els animals per a l’usuari fa més fàcil la feina del professional, és més divertit per a l’usuari i la teràpia resulta, normalment, relaxant i creadora de benestar.

Els exercicis de memòria a curt i llarg termini en geriatria, per exemple, són divertits i ajuden a la participació del grup en el desenvolupament de la dinàmica. El contacte amb els animals en el col·lectiu de residències de gent gran és manifestament gratificant per a elles i per als professionals; quan entra el ca es pot observar el canvi d’actitud: els usuaris estan més actius, més atents, més comunicatius, amb més ganes de participar.

En el camp del trastorn mental, fins i tot en els casos greus, el contacte amb l’animal crea una tendència a la comunicació i, amb ella, a l’obertura. Aquestes circumstàncies, gestionades pel professional, resulten summament profitoses per a la teràpia. Un cop més, l’animal actua de facilitador.

En l’àmbit de l’atenció o de diferents patologies cognitives, el psicòleg o el pedagog tindrà en l’animal, ja sigui ca o cavall/poni, el millor aliat per poder desenvolupar la sessió (atenció garantida, element de comunicació segur).

Àmbito social

L’educador social, l’integrador social, el psicòleg, qualsevol professional de la medicina que es dediqui a l’àrea social, pot constatar fàcilment la bondat del treball amb animals. Siguin adolescents amb problemes d’integració, d’addiccions, de comunicació, amb trastorns alimentaris, casos d’assetjament escolar; o adults amb depressió, ansietat, estrès

Hi ha una àmplia experiència del treball amb cavalls dut a terme per professionals especialitzats amb resultats molt apreciables. L’avantatge resulta del fet que no tenen característiques que els impedeixin d’integrar-se, en poc temps, en grups no diagnosticats; la normalització facilitada pel grup ajuda al treball professional. El cavall actua com a facilitador, una vegada més.

El cavall d’intervenció com a recurs professional

Fundació S’HORT VELL s’ubica en un entorn natural privilegiat que els humans comparteixen amb altres éssers vius.

Des del primer moment es crea un vincle entre la persona i els cavalls. Per reforçar-lo, cal llegir els seus moviments i respostes davant de qualsevol tipus d’estímul, tot observant-los, mirant d’empatitzar i, sobretot, d’estudiar-ne l’etologia. Els cavalls, tot i haver estat domesticats fa segles, encara conserven la seva unió amb la natura i, per això, són capaços d’identificar en l’humà el seu vertader estat d’ànim. En adquirir l’habilitat d’entendre’ls es pot identificar quines necessitats tenen, i expressar-los quines necessitats té l’humà per sentir-se bé, en connexió.

En la selecció d’un cavall d’intervenció es té en compte la seva alçada, normalment entre 1,50 i 1,60 de creu, per facilitar la feina del professional en cas de precisar un contacte amb l’usuari; un caràcter tranquil, segur, sense pors; el seu moviment al pas, més ondulat o més perpendicular. Aquestes observacions són molt importants en les teràpies amb persones amb dificultats motores. A més, ha de tenir una capacitat d’aprenentatge i de comunicació amb l’humà, i una confiança, que permeti admetre actituds, de vegades de difícil comprensió, com poden ser les estereotípies, les modulacions estranyes de veu, etc.

El ca d’intervenció com a recurs professional

Els cans de Fundació S’HORT VELL viuen junts, en manada, al mateix entorn que els cavalls, i gaudeixen d’idèntiques cures. Estan entrenats per realitzar diverses activitats, tant al centre com als centres escolars, residències, hospitals etc., als quals es desplacen, juntament amb el professional.

Els cans són proactius i tenen una facilitat natural per establir un vincle amb les persones, especialment amb infants i gent gran, tot afavorint l’estímul i la motivació. El ca es pot desplaçar amb facilitat. Aquest fet fa possible que siguin un recurs molt accessible dins l’aula.

El ca és un ésser viu amb un potencial capaç d’emocionar i, en conseqüència, de motivar els infants, i d’establir-hi un vincle. La motivació afavoreix l’aprenentatge. Aquesta motivació facilita al professor/educador de treballar objectius concrets, prèviament formulats a través de la integració professionalitzada del ca dins l’aula.

Els cans d’intervenció per a projectes educatius, socials o terapèutics se seleccionen; han de tenir una sèrie de qualitats i ser capaços de rebre un alt nivell d’entrenament que s’ha de mantenir mentre sigui un recurs professional. Fundació S’HORT VELL té cura que el ca pugui ésser ca la major part del temps. Aquesta premissa permet que quan se’l requereix per a una activitat, col·labori amb alegria.

Com es fa servir l’animal com a recurs

  1. Estimular la consciència física i emocional (Consciència del JO). Els animals viuen a l’aquí i l’ara. Ensenyen el concepte d’ésser presents. Es treballa la consciència personal mitjançant la identificació d’estats d’ànim i estat físic, tot augmentant l’autoconeixement: Com estic? Què m’ha passat avui, o aquesta setmana, abans de venir? En què estic pensant? Em fa mal alguna cosa? Es vol que el cos i la ment estiguin en sintonia amb l’animal, i que s’experimenti que qualsevol interferència pot influir en aquesta relació.
  2. Aprendre a respectar (Consciència del TU, de l’Altre). Totes les sessions del centre es basen en la sintonia humà-animal. Els animals són éssers vius diferents per naturalesa, però amb similituds. Mitjançant l’observació es pot aprendre a identificar ràpidament senyals amb què transmeten informació. Les persones també ho fan amb cada part del cos, amb la intenció i amb l’actitud. Es tracta d’entendre quan i en quina mesura cal actuar; ser més efectius i menys abusius amb les nostres accions. Aquest treball permet entendre i establir una relació més estreta, no sols amb l’animal, sinó també amb un mateix i amb els altres.
  3. Experimentar la cohesió de grup (Consciència del Nosaltres, de manada). Els moviments de la manada de cavalls solen ser harmònics i coordinats; els cans, en grup o individualment, tenen les seves pròpies maneres de comunicar-se. Els humans, com a éssers socials, es comuniquen amb el llenguatge verbal i el no verbal; els animals utilitzen el llenguatge no verbal. Els moviments dels cans i els cavalls, en grup o individualment, contenen les seves formes de comunicar-se. Si s’aprèn a observar-los i a practicar com es transmeten la informació, l’humà pot experimentar, amb l’ajuda dels animals, una cohesió de grup o consciència de manada. Aquesta experiència revela la importància del llenguatge no verbal i del benefici d’integrar-se i de conviure en un grup.

Galeria de fotos

Intervenciones asistidas con animales (perros)

Vídeo